Comparació amb La Feria de las Flores de Núria Güell (2015) 

El projecte de Núria Güell comparteix amb Cossos silenciats la voluntat de fer visible la violència estructural i les desigualtats. Mentre que l’artista treballa a partir del testimoni directe de víctimes reals: dones explotades sexualment que reinterpreten obres de Botero, Cossos silenciats ho fa des d’una vessant més simbòlica i instal·lativa. Encara així, podria ser molt enriquidora la possibilitat de contactar amb víctimes reals o amb organitzacions relacionades amb els territoris afectats per tal d’obtenir testimonis reals que reforcin el meu discurs en primera persona.

Tots dos projectes utilitzen l’art com a eina de denúncia i diàleg, però es diferencien sobretot en la posició dels agents: mentre que Güell aposta per la coautoria i la col·laboració activa, el meu treball en un principi parteix d’una autoria única, però que pot derivar cap a la coautoria o cocreació, per crear un espai d’experiència des de l’empatia i la crítica. Seria el cas de treballar amb els testimonis reals que he comentat abans.

A més a més, mentre que el  projecte de Núria Güell té lloc dins d’una institució museística, el meu projecte proposa una exposició més oberta i flexible que permeti obrir la reflexió més enllà de la institució artística tradicional. L’interès per fer visibles els diferents conflictes evidencia una similitud pel que fa a la reflexió de tots dos projectes: la necessitat de mostrar allò que sovint resta ocult, els cossos silenciats per la violència.