Xènia Fuertes Nogués
Statement
A través de la música, la imatge i el teatre genero projectes que busquen visibilitzar la diferència i qüestionar una identitat estereotipada, subjectiva i interpersonal construïda pel poder politicosocial capitalista i heteropatriarcal.
Pretenc generar canvi, transformació i sobretot desconstrucció per poder explorar, des d’una mirada genuïna, l’autenticitat, la llibertat i l’amor.
Abstract
Una proposta multisensorial de pocs minuts en format instal·lació per tornar a l’inici de tot, per redescobrir els nostres sentits, el nostre cos, el nostre instint i poder-nos qüestionar la nostra identitat.
Una parada en el camí, en un espai ambulant, on aturar el temps un instant per explorar-te, reflexionar-te i repensar-te… si vols.
Objectiu
L’objectiu principal és generar una experiència sensorial per reconnectar amb l’instint més salvatge i reconquistar el cos colonitzat per la societat de consum. Una reflexió social tant subjectiva com interpersonal que convida a explorar, gaudir i accentuar la unicitat i la presència dels cinc sentits, per trencar amb la jerarquia i contaminació visual a la qual estem submergits.
Format i context
Com a projecte d’acció social, el seu format té dues premisses; practicitat i adaptabilitat. S’ha d’adaptar als diferents espais i contextos, per tal d’arribar al màxim de població possible.
Per aquest motiu, pensant en una instal·lació mòbil i com a nou format teatral, és necessari crear un espai gestionat per una sola persona, sense massa necessitats tècniques, ni materials. Un format petit i ambulant, que es pugui realitzar tant en un interior com en un exterior sense alterar ni la conceptualització del projecte ni el seu context.
Tècniques i propósits
Per tal de desenvolupar els cinc sentits, pretenc treballar principalment amb el so, però també iniciar una investigació d’aromateràpia, per tal de generar un viatge a través de les olors, el so, el tacte i la sensació tèrmica. Es tracta, doncs, de la creació d’un espai on el visitant viurà una experiència sensorial.
Autoria
Anteriorment, he realitzat dos projectes similars, una experiència multisensorial individual que es deia “La pasividad del neocórtex” realitzat amb una companya de professió. Un treball audiovisual i sonor que es projectava sobre el cos de l’espectador.
I el segon, “Kmaleonik”, un projecte personal que va sorgir de l’assignatura de Projecte II, on es creava, amb cooperació amb el públic dins un espai en blanc, un nou món.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bones Xènia,
Primer de tot felicitats per la proposta, tinc moltes ganes de veure cap a on evoluciona! :)
Veig algunes coincidències entre la teva proposta multisensorial i la meva recerca artística. Tot i que els llenguatges són diferents —tu treballes amb música, teatre i imatge, i jo amb veu i arxiu—, ambdós projectes comparteixen la voluntat de fer emergir allò que sovint queda silenciat o invisibilitzat i de donar presència al cos i a l’experiència directa. També coincideixen en la mirada crítica cap a les estructures de poder i les narratives dominants, buscant explorar la subjectivitat, la identitat i la memòria des d’una perspectiva més conscient i sensible. A més, tant en la teva proposta com en la meva recerca, els sentits i la percepció són canals essencials per activar la connexió amb el públic i amb la memòria, encara que s’expressin a través de formats diferents. Aquestes coincidències mostren que hi ha espais conceptuals i metodològics compartits, des d’on les dues pràctiques poden dialogar des de la presència i la reflexió.
Seguim!
MARIA
La Xènia exposa una instal·lació reflexiva, mòbil i amb un nou format teatral, que activa els sentits durant breus minuts per induir una regressió a l’espectador, amb una finalitat clarament reveladora de l’instint enllaçat amb el cos i la identitat qüestionada, convidant-nos a repensar-nos.
Els punts en comú amb la meva proposta concorden en la performativa i l’experiència sensorial sobre l’espectador. Encara que la de Xènia breu, jo l’activaré amb una dilació temporal de 20’ performatius, i en dues parts; la primera amb la construcció escultòrica minimal i l’altre amb la superposició d’argila vermella damunt d’aquesta escultura conceptual creada amb blocs de formigó.
Aquest últim sentit coincideix amb la desconstrucció que tant identifica a la companya Xènia. Projecte que atura el temps un instant per explorar-nos, i la meva acció anar al passat per parlar del present. Jocs temporals coincidents en les dues propostes.
Semblances en la lluita contra els poders fàctics com el politicosocial capitalista i heteropatriarcal, i que Xènia denuncia amb l’argument del cos colonitzat per la societat de consum. En el cas també de 34 absolucions, però en la passivitat institucionalitzada de museus i galeries, que deixen exposar obra d’artistes condemnats per la justícia (i socialment) i absolts per falta de proves.
Com que totes dues es poden realitzar en un format petit, ser ambulants i poden ser outdoor/indoors podrien coincidir en alguna exposició, cicle i publicació. Treballen amb el sentit auditiu, i comparteixen maneres de fer com la de l’impacte sensorial, alhora que estableixen contextos d’identitat.
250 paraules.
Jordi Llort-Figuerola.
Octubre de 2025, Projectes III. UOC.
Bona tarda Xènia
Tant el teu projete com Cossos silenciats comparteixen la voluntat de fer del cos i dels sentits un espai de resistència i de consciència. El teu projecte parteix d’una proposta multisensorial per redescobrir els sentits i, així, reconquerir el cos colonitzat per la societat de consum. En canvi, la meva proposta parteix de l’exhibició dels cossos deshumanitzats per la violència institucional. No obstant, els dos comparteixen la crítica a les estructures de poder que alienen el cos i la percepció. El teu i el meu projecte plantegen un desig de retorn cap a allò essencial, a la presència i a la capacitat de sentir com a acte polític i transformador. En la mida en què ambdues propostes funcionen des de la immersió sensorial, hi ha també punts de contacte formals. Tu planteges la combinació de so, olor, tacte i temperatura per crear una experiència íntima i nòmada. Cossos silenciats utilitza la llum, el so i els maniquins per crear una experiència col·lectiva de confrontació i empatia. En ambdós casos, l’espectador no és només públic, sinó participant actiu d’un espai que l’invita a sentir, qüestionar-se i repensar-se. Tal vegada la nostra aliança es podria situar en algun punt entre la dimensió introspectiva i, fins i tot, terapèutica de la teva proposta i la posada en escena de la meva instal·lació per plantejar reptes, preguntes i reflexions.
Salutacions
Manuel Castro Báez
Bon dia, Xénia,
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres el teu plantejament de projecte.
M’interessa molt el ‘environment’ l’ambient immersiu i multisensorial que vols desenvolupar. Crec que és important recuperar el cos i retornar-li protagonisme més enllà del consum i dels cànons imposats pel sistema capitalista.
És important que vagis concretant una mica més sobre com ho realitzaràs, on, amb qui, com els documentaràs, etc. Qüestions fonamentals del projecte. Tens un molt bon punt de partida, ara es tracta de treballar en els molts detalls decisius perquè funcioni i perquè puguis experimentar i gaudir amb aquest projecte.
Em dius si et puc ajudar durant el seu desenvolupament.
Molt d’ànim i una salutació,
Francesco