Publicat per

Bitàcola

Publicat per

Bitàcola

Cossos silenciats: art, memòria i responsabilitat col·lectiva Cossos silenciats es projecta com una instal·lació artística immersiva que vol denunciar la deshumanització i violència sistemàtica dels cossos en els contextos bèl·lics a través d’una sèrie de maniquins i una atmosfera sonora que reforci el missatge. Inicialment, la proposta estava pensada per representar des d’un punt molt simbòlic el cossos anònims a través de la disposició en l’espai dels maniquins amb un caràcter més bé escultòric, però l’exploració del context i la…
Cossos silenciats: art, memòria i responsabilitat col·lectiva Cossos silenciats es projecta com una instal·lació artística immersiva que vol denunciar…

Cossos silenciats: art, memòria i responsabilitat col·lectiva

Cossos silenciats es projecta com una instal·lació artística immersiva que vol denunciar la deshumanització i violència sistemàtica dels cossos en els contextos bèl·lics a través d’una sèrie de maniquins i una atmosfera sonora que reforci el missatge. Inicialment, la proposta estava pensada per representar des d’un punt molt simbòlic el cossos anònims a través de la disposició en l’espai dels maniquins amb un caràcter més bé escultòric, però l’exploració del context i la lectura dels testimonis reals han provocat un gir en la conceptualització i possible materialització del projecte. Els maniquins es converteixen així en portadors de memòria i en contenidors d’informació textual o visual dels testimonis reals, com ara noms, imatges i relats. Aquest fet permet una relació més empàtica entre les víctimes, el públic i la pròpia obra.

Pel que fa al context expositiu, el projecte tracta d’allunyar-se dels espais institucionals i artístics convencionals cap a espais cívics o comunitaris, com ara els centres culturals de barri. Aquest desplaçament permet el diàleg més directe amb el públic reforçant la seva dimensió social, buscant la conscienciació i el debat.

Les influències de teòrics com Paloma Blanco i Jorge Luís Marzo, obren les portes cap a un possible procés més col·laboratiu on els diferents agents poden tenir un paper més o menys directe durant el procés de concepció de l’obra.

Per la seva banda, l’anàlisi del treball d’artistes com ara Maurizio Cattelan, Rafael Lozano-Hemmer i, especialment, de l’artista María Galindo m’ha servit per sentar les bases del mètode que vull fer servir pel que fa al tractament del dolor aliè des d’una relació amb els col·lectius afectats basada en criteris de respecte, autonomia i diàleg.

Aquesta exploració s’ha anat registrant en la bitàcola, que entenc no només com un instrument de seguiment sinó com una part activa del procés creatiu. Els registres textuals, visuals i documentals, recollits en forma d’imatges, notes, enllaços, referències i reflexions, configuren un fons documental que em permet plasmar l’evolució del projecte a mesura que avança cap a la seva materialització.

Pel que fa a la interacció amb el públic, és molt possible la integració d’algun dispositiu o sensor que permeti la participació directa de l’espectador com a element integrant del treball artístic. De la mateixa manera, considero la documentació visual i textual del procés com a part integrant de l’obra. Per aquest motiu, la bitàcola esdevé un element més del procés creatiu.

Així doncs, Cossos silenciats es converteix en un dispositiu d’experiències  compartides, on l’art esdevé lloc de coneixement, memòria i de transformació col·lectiva.

Enllaç a la meva carpeta del Drive de l’assignatura:

https://drive.google.com/drive/folders/1KBWVXmIWW_ckJhCs2uVRyotefaxc_WIE?usp=sharing

Enllaç a la subcarpeta amb la meva informació personal del procés de treball:

https://drive.google.com/drive/folders/1mk1uSkYpdtX04-gG3_r57CVGV7a9_-Vy?usp=sharing

 

Bibilografia i referents

  • Blanco, Paloma (2001). Explorando el terreno. A: Blanco, P. et al. (eds.). Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca (pp. 23-50)
  • Carrete, Miranda i Tibiletti, María Paz (2025). No hay buenas ni malas víctimas, hay femicidios: masiva movilización por Brenda, Lara y Morena. LatFem. Disponible a
    https://latfem.org/no-hay-victimas-buenas-ni-malas-hay-femicidios-masiva-movilizacion-por-brenda-lara-y-morena/
  • Castro, Lucia (2022). María Galindo: “Las mujeres de esta parte del mundo estamos en un proceso de sublevación”. Diario Femenino.  Disponible a https://www.anred.org/maria-galindo-las-mujeres-de-esta-parte-del-mundo-estamos-en-un-proceso-de-sublevacion/
  • Genovese, Omar (2025). Maurizio Cattelan ataca de nuevo: su nueva obra habrá que buscarla. PERFIL. Disponible a https://www.perfil.com/noticias/cultura/maurizio-cattelan-ataca-de-nuevo-su-nueva-obra-habra-que-buscarla.phtm
  • Marzo, Jorge Luís (2007) Mitos y realidades de las experiencias creativas colectivas [en línia]. Disponible a: https://www.soymenos.net/
  • Mora, Gala (2025). El polémico artista italiano Maurizio Cattelan, sobre su último proyecto: “Nunca pensaste que podrías colgar mi retrato en tu casa, pues yo tampoco”. ELLE Decoration. Disponible a https://www.elledecor.com/es/arte/a68056602/artista-maurizio-cattelan-escultura-avantarte/
  • Palomeque, Marcos (2021). La propuesta artística de Rafael Lozano-Hemmer. Artes Visuales. Farolito. Disponible a https://farolito.me/entrevistas/artes-visuales/la-propuesta-artistica-de-rafael-lozano-hemmer/
  • Taylor, Diana (2007). Entrevista con María Galindo (2007). Hemispheric Institute.  Disponible a https://hemisphericinstitute.org/es/hidvlcollections/item/839mujeres-int-2007.html

Debat0el Bitàcola

No hi ha comentaris.