Lliurament de l'activitat R2

Proposta Projecte

Pablo Quintano Ruiz
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Proposta Projecte

Debat1

  1. Francesco Giaveri
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda, Pablo,
    Moltes gràcies per la teva proposta de projecte.

    M’ha sorprès no rebre com a proposta una obra, sinó un comissariat.
    He reflexionat sobre la teva proposta i em sembla molt interessant el teu plantejament.

    L’única cosa que et demano és que es dugui a terme l’exposició que planteges. Normalment, en Projecte III no es tracta de realitzar una exposició física, pot ser només una obra o una simulació d’exposició. No obstant això, en aquest cas concret, a l’ésser un comissariat, si el teu exercici roman en una dimensió possible i hipotètica, no em semblaria suficient. M’explico? Crec que la dimensió pràctica del comissariat (aquesta sí que seria la teva aportació creativa) et serviria molt com a experiència.

    Entenc que el complex seria la part funcional i econòmica: trobar un espai on exposar i el cost de produir les fotos del teu col·lega. Com ho tens per a aconseguir un espai en tan poc temps? D’altra banda, podria ser una exposició en un espai domèstic.

    D’altra banda, m’agradaria que t’ocupessis de tots els aspectes que són necessaris per al projecte i que proposes: triar l’espai expositiu, condicionar-lo si és necessari, text, pla de comunicació, documentació de l’exposició i seguiment de la producció de les obres a exposar, convocatòria a premsa i públic…. Què et sembla?

    Em sembla molt interessant realitzar un comissari en aquest projecte, però has de ser una mica més que una simulació, ja que els teus companys/as sí que ‘fan’ una cosa concreta en aquest període..

    D’altra banda, que el nombre de fotos que proposes és molt alt (alguna cosa que es traduiria en un cost de producció molt elevat.hi haurà marcs també?)

    Anem parlant i per a qualsevol cosa, tranquil a la teva disposició.

    Una salutació,
    Francesco

Proposta de Projecte

Xènia Fuertes Nogués
Visibilitat: Públic - - 4 comentaris a Proposta de Projecte

Debat4

  1. Maria Borràs Jardí
    Visibilitat: Públic

    Bones Xènia,

    Primer de tot felicitats per la proposta, tinc moltes ganes de veure cap a on evoluciona! :)
    Veig algunes coincidències entre la teva proposta multisensorial i la meva recerca artística. Tot i que els llenguatges són diferents —tu treballes amb música, teatre i imatge, i jo amb veu i arxiu—, ambdós projectes comparteixen la voluntat de fer emergir allò que sovint queda silenciat o invisibilitzat i de donar presència al cos i a l’experiència directa. També coincideixen en la mirada crítica cap a les estructures de poder i les narratives dominants, buscant explorar la subjectivitat, la identitat i la memòria des d’una perspectiva més conscient i sensible. A més, tant en la teva proposta com en la meva recerca, els sentits i la percepció són canals essencials per activar la connexió amb el públic i amb la memòria, encara que s’expressin a través de formats diferents. Aquestes coincidències mostren que hi ha espais conceptuals i metodològics compartits, des d’on les dues pràctiques poden dialogar des de la presència i la reflexió.

    Seguim!
    MARIA

  2. Jordi Llort Figuerola
    Visibilitat: Públic

    La Xènia exposa una instal·lació reflexiva, mòbil i amb un nou format teatral, que activa els sentits durant breus minuts per induir una regressió a l’espectador, amb una finalitat clarament reveladora de l’instint enllaçat amb el cos i la identitat qüestionada, convidant-nos a repensar-nos.

    Els punts en comú amb la meva proposta concorden en la performativa i l’experiència sensorial sobre l’espectador. Encara que la de Xènia breu, jo l’activaré amb una dilació temporal de 20’ performatius, i en dues parts; la primera amb la construcció escultòrica minimal i l’altre amb la superposició d’argila vermella damunt d’aquesta escultura conceptual creada amb blocs de formigó.

    Aquest últim sentit coincideix amb la desconstrucció que tant identifica a la companya Xènia. Projecte que atura el temps un instant per explorar-nos, i la meva acció anar al passat per parlar del present. Jocs temporals coincidents en les dues propostes.

    Semblances en la lluita contra els poders fàctics com el politicosocial capitalista i heteropatriarcal, i que Xènia denuncia amb l’argument del cos colonitzat per la societat de consum. En el cas també de 34 absolucions, però en la passivitat institucionalitzada de museus i galeries, que deixen exposar obra d’artistes condemnats per la justícia (i socialment) i absolts per falta de proves.

    Com que totes dues es poden realitzar en un format petit, ser ambulants i poden ser outdoor/indoors podrien coincidir en alguna exposició, cicle i publicació. Treballen amb el sentit auditiu, i comparteixen maneres de fer com la de l’impacte sensorial, alhora que estableixen contextos d’identitat.
    250 paraules.
    Jordi Llort-Figuerola.
    Octubre de 2025, Projectes III. UOC.

  3. Manuel Castro Báez
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda Xènia

    Tant el teu projete com Cossos silenciats comparteixen la voluntat de fer del cos i dels sentits un espai de resistència i de consciència. El teu projecte parteix d’una proposta multisensorial per redescobrir els sentits i, així, reconquerir el cos colonitzat per la societat de consum. En canvi, la meva proposta parteix de l’exhibició dels cossos deshumanitzats per la violència institucional. No obstant, els dos comparteixen la crítica a les estructures de poder que alienen el cos i la percepció. El teu i el meu projecte plantegen un desig de retorn cap a allò essencial, a la presència i a la capacitat de sentir com a acte polític i transformador. En la mida en què ambdues propostes funcionen des de la immersió sensorial, hi ha també punts de contacte formals. Tu planteges la combinació de so, olor, tacte i temperatura per crear una experiència íntima i nòmada. Cossos silenciats utilitza la llum, el so i els maniquins per crear una experiència col·lectiva de confrontació i empatia. En ambdós casos, l’espectador no és només públic, sinó participant actiu d’un espai que l’invita a sentir, qüestionar-se i repensar-se. Tal vegada la nostra aliança es podria situar en algun punt entre la dimensió introspectiva i, fins i tot, terapèutica de la teva proposta i la posada en escena de la meva instal·lació per plantejar reptes, preguntes i reflexions.

    Salutacions

    Manuel Castro Báez

  4. Francesco Giaveri
    Visibilitat: Públic

    Bon dia, Xénia,

    Moltes gràcies per compartir amb nosaltres el teu plantejament de projecte.

    M’interessa molt el ‘environment’ l’ambient immersiu i multisensorial que vols desenvolupar. Crec que és important recuperar el cos i retornar-li protagonisme més enllà del consum i dels cànons imposats pel sistema capitalista.

    És important que vagis concretant una mica més sobre com ho realitzaràs, on, amb qui, com els documentaràs, etc. Qüestions fonamentals del projecte. Tens un molt bon punt de partida, ara es tracta de treballar en els molts detalls decisius perquè funcioni i perquè puguis experimentar i gaudir amb aquest projecte.

    Em dius si et puc ajudar durant el seu desenvolupament.

    Molt d’ànim i una salutació,
    Francesco

Agafar impuls i fixar el rumb: Anàlisi comparativa

Manuel Castro Báez
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Agafar impuls i fixar el rumb: Anàlisi comparativa

Debat1

Agafar impuls i fixar el rumb: Proposta de projecte

Manuel Castro Báez
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Agafar impuls i fixar el rumb: Proposta de projecte

Debat3

  1. Aina Robert Vicents
    Visibilitat: Públic

    Hola, Manuel,

    Tot i que el projecte Cossos silenciats parteix d’un context polític i bèl·lic molt concret i el meu treball se centra en la construcció de la identitat digital i els codis socials que operen a través de la tecnologia, hi percebo una connexió profunda en la manera com ambdós projectes utilitzem el cos —o la seva absència— com a espai de resistència i com a lloc on s’expressa la deshumanització contemporània. Tant els maniquins buits del teu projecte com l’avatar automatitzat del meu (en el videojoc The Sims) representen subjectes reduïts a funcions preestablertes: cossos sense veu, guiats per estructures de control externes, siguin aquestes polítiques, institucionals o digitals.
    A nivell estètic i espacial també hi ha coincidències: tots dos proposem instal·lacions immersives on la llum, el so i la disposició de l’espai generen una atmosfera de tensió i reflexió. M’interessa especialment la idea que planteges d’enregistrar la reacció del públic, ja que obre la possibilitat d’incorporar la mirada de l’espectador com a part activa del dispositiu de control o de consciència, un recurs que podria dialogar molt bé amb la meva peça, on el públic observa com els avatars actuen per si sols en el projecte que jo plantejo.
    Imagino una possible col·laboració en forma d’exposició conjunta sota el fil conductor del “cos controlat”, on el teu projecte abordi la violència visible i el meu la subtil, mediada per pantalles i algoritmes.
    Salutacions,

    Aina

  2. Sergi Martín González
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda Manuel,
    Malgrat que parteixen de llenguatges, formats i temàtiques específiques diferents, els projectes Inspiradores Bibliotecàries i Cossos Silenciats comparteixen un nucli conceptual comú que en permet imaginar possibles col·laboracions o aliances futures. Ambdós projectes ofereixen una mirada crítica cap a estructures de poder que han silenciat determinats col·lectius, ja sigui des de la invisibilització institucional de les primeres bibliotecàries catalanes o des de la deshumanització dels cossos víctimes dels conflictes bèl·lics.
    En aquest sentit, els dos treballs aborden la memòria com a eina de resistència i recuperació simbòlica, i proposen una reflexió sobre com el relat històric i polític es construeix sovint des de l’oblit i la invisibilització. Això obre la possibilitat de generar espais comuns d’exhibició, debat i difusió, especialment entorn a la temàtica de les “veus oblidades” o silenciades per la història.
    També coincideixen en l’ús de recursos audiovisuals i instal·latius, així com en la voluntat d’implicar emocionalment l’espectador i provocar una reacció crítica. Això facilitaria la creació de formats híbrids o interdisciplinaris, com ara exposicions col·lectives, activitats educatives o jornades de reflexió.
    Així doncs, una col·laboració entre ambdós projectes podria enriquir els respectius discursos i ampliar-ne l’impacte cultural, tot afavorint una difusió més transversal i una aproximació col·lectiva al treball amb la memòria, la denúncia i el compromís social.
    Sergi

  3. Francesco Giaveri
    Visibilitat: Públic

    Bon dia, Manuel,
    Moltes gràcies per la teva proposta de projecte.
    Em sembla un tema molt urgent i potent visualment i conceptualment.
    – Referents sobre l’ús de maniquins:
    Hans Bellmer
    https://www.sfmoma.org/artist/Hans_Bellmer/
    Juan Muñoz
    https://www.guggenheim-bilbao.eus/exposiciones/juan-munoz-retrospectiva
    La il·luminació, com bé indiques, serà un element molt important. Un altre aspecte que cal tenir en compte és la quantitat, de quants maniquins estem parlant? Quants disposaràs en l’espai? Estàs tenint en compte el cost de producció?
    Em sembla molt rellevant la teva proposta de denunciar i parlar del genocidi sense ensenyar les imatges de manera explícita. És molt eficaç com a estratègia.
    Em dius si et puc ajudar per a aquest projecte.
    Una salutació,
    Francesco