Comparteixo amb vosaltres en quin estat es troba actualment el meu projecte el qual combina la videocreació i la generació de visuals per a una instal·lació interactiva (a través d’un sensor de ritme cardíac) que es projectaran sobre una sèire de maniquins. Actualment estic fent proves amb TouchDesigner, basant-me en una sèrie de tutorials per crear aquestes visuals, però de moment no he aconseguit el resultat desitjat.

He treballat en una primera estratègia en la que volia crear unes visuals a mode de fluid (sang) que anès caient des de la part superior. Encara no he pogut comprovar el motiu pel qual no acaba de funcionar correctament.

En una segona estratègia, he tractat de crear una sèries de gotes de sang que anessin esquitxant la supefície. En aquest cas el resultat ha estat encara més negatiu. Es tracta d’una xarxa molt complicada que requereix de coneixements bastant avançats de l’eina. De moment, queda descartada aquesta via de treball.

Pel que fa al treball amb el sensor de ritme cardíac, he aconseguit dissenyar una xarxa de nodes que, de moment, funciona correctament.

Encara així, estic estudiant la possibilitat de variar l’estratègia amb aquesta eina o, fins i tot, descartar-la i centrar-me en el treball més enfocat en la videocreació. En aquest sentit, seria molt interessant incorporar d’alguna manera imatges o testimonis de persones reals o de professionals que treballin en el context dels conflictes bèl·lics. Per exemple, estic llegint el llibre Un crit pels infants de Gaza, recentment publicat i presentat per Txell Freixas i Cristina Mas Andreu, que recull testimonis i veus de diferent índole.

He intentat contactar amb personal tècnic per demanar assessorament en relació amb TouchDesigner, així com amb una entitat que lluita pels drets humans, però en ambdós casos no he obtingut resposta. Paral·lelament, estic pendent d’avançar i concretar més el projecte per tal de poder enviar una proposta consistent als centres cívics o altres llocs alternatius on pugui portar a terme la instal·lació artística.

Per aquest motiu, he decidit situar, de moment, el desenvolupament del projecte dins d’un context autogestionat o de lliure accés (opció B), ja que actualment no disposo d’un accés garantit a aquests espais. Aquesta estratègia em permet generar i experimentar amb el projecte segons les meves possibilitats i recursos, explorant diferents vies. Aquesta opció també implica ser conscient dels límits i possibilitats de l’espai de treball i em dona la flexibilitat per provar, ajustar i replantejar estratègies abans de presentar una proposta formal.