Manuel Castro Báez

Agafar impuls i fixar el rumb: Anàlisi comparativa

Manuel Castro Báez
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Agafar impuls i fixar el rumb: Anàlisi comparativa

Debat1

Agafar impuls i fixar el rumb: Proposta de projecte

Manuel Castro Báez
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Agafar impuls i fixar el rumb: Proposta de projecte

Debat3

  1. Aina Robert Vicents
    Visibilitat: Públic

    Hola, Manuel,

    Tot i que el projecte Cossos silenciats parteix d’un context polític i bèl·lic molt concret i el meu treball se centra en la construcció de la identitat digital i els codis socials que operen a través de la tecnologia, hi percebo una connexió profunda en la manera com ambdós projectes utilitzem el cos —o la seva absència— com a espai de resistència i com a lloc on s’expressa la deshumanització contemporània. Tant els maniquins buits del teu projecte com l’avatar automatitzat del meu (en el videojoc The Sims) representen subjectes reduïts a funcions preestablertes: cossos sense veu, guiats per estructures de control externes, siguin aquestes polítiques, institucionals o digitals.
    A nivell estètic i espacial també hi ha coincidències: tots dos proposem instal·lacions immersives on la llum, el so i la disposició de l’espai generen una atmosfera de tensió i reflexió. M’interessa especialment la idea que planteges d’enregistrar la reacció del públic, ja que obre la possibilitat d’incorporar la mirada de l’espectador com a part activa del dispositiu de control o de consciència, un recurs que podria dialogar molt bé amb la meva peça, on el públic observa com els avatars actuen per si sols en el projecte que jo plantejo.
    Imagino una possible col·laboració en forma d’exposició conjunta sota el fil conductor del “cos controlat”, on el teu projecte abordi la violència visible i el meu la subtil, mediada per pantalles i algoritmes.
    Salutacions,

    Aina

  2. Sergi Martín González
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda Manuel,
    Malgrat que parteixen de llenguatges, formats i temàtiques específiques diferents, els projectes Inspiradores Bibliotecàries i Cossos Silenciats comparteixen un nucli conceptual comú que en permet imaginar possibles col·laboracions o aliances futures. Ambdós projectes ofereixen una mirada crítica cap a estructures de poder que han silenciat determinats col·lectius, ja sigui des de la invisibilització institucional de les primeres bibliotecàries catalanes o des de la deshumanització dels cossos víctimes dels conflictes bèl·lics.
    En aquest sentit, els dos treballs aborden la memòria com a eina de resistència i recuperació simbòlica, i proposen una reflexió sobre com el relat històric i polític es construeix sovint des de l’oblit i la invisibilització. Això obre la possibilitat de generar espais comuns d’exhibició, debat i difusió, especialment entorn a la temàtica de les “veus oblidades” o silenciades per la història.
    També coincideixen en l’ús de recursos audiovisuals i instal·latius, així com en la voluntat d’implicar emocionalment l’espectador i provocar una reacció crítica. Això facilitaria la creació de formats híbrids o interdisciplinaris, com ara exposicions col·lectives, activitats educatives o jornades de reflexió.
    Així doncs, una col·laboració entre ambdós projectes podria enriquir els respectius discursos i ampliar-ne l’impacte cultural, tot afavorint una difusió més transversal i una aproximació col·lectiva al treball amb la memòria, la denúncia i el compromís social.
    Sergi

  3. Francesco Giaveri
    Visibilitat: Públic

    Bon dia, Manuel,
    Moltes gràcies per la teva proposta de projecte.
    Em sembla un tema molt urgent i potent visualment i conceptualment.
    – Referents sobre l’ús de maniquins:
    Hans Bellmer
    https://www.sfmoma.org/artist/Hans_Bellmer/
    Juan Muñoz
    https://www.guggenheim-bilbao.eus/exposiciones/juan-munoz-retrospectiva
    La il·luminació, com bé indiques, serà un element molt important. Un altre aspecte que cal tenir en compte és la quantitat, de quants maniquins estem parlant? Quants disposaràs en l’espai? Estàs tenint en compte el cost de producció?
    Em sembla molt rellevant la teva proposta de denunciar i parlar del genocidi sense ensenyar les imatges de manera explícita. És molt eficaç com a estratègia.
    Em dius si et puc ajudar per a aquest projecte.
    Una salutació,
    Francesco

Una trajectòria artística a través del cos, l’espai i la memòria

Manuel Castro Báez
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Una trajectòria artística a través del cos, l’espai i la memòria

Debat2

  1. Francesco Giaveri
    Visibilitat: Públic

    Bon dia, Manuel,
    Moltes gràcies per la teva presentació i per les referències que ens proposes.
    M’ha semblat encertat i honest de la teva part, apuntar les referències per cada treball que has realitzat. No t’has limitat a parlar dels teus referents en general, i crec que és un exercici molt útil.
    Com a anotació, em permeto assenyalar-te l’obra de Juan Uslé, els traços pictòrics de la qual coincideixen amb els batecs del seu cor:
    https://masdearte.com/juan-usle-ojos-en-la-duda-galeria-elvira-gonzalez/
    També seria interessant pensar en el batec en relació amb la respiració…
    Em dius si et puc ajudar en alguna cosa durant el teu projecte.
    Una salutació,
    Francesco

  2. Manuel Castro Báez
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda Francesco

    Moltes gràcies pel teu comentari i, sobretot, per presentar-me el treball de Juan Uslé, el qual no coneixia. M’ha resultat molt interessant la manera com connecta la pintura amb els batecs del seu cor. Això m’ha fet pensar que potser seria interessant recuperar aquest element i valorar la possible inclusió en el meu projecte Cossos Silenciats. A veure com evoluciona tot això…

    Salutacions

    Manuel Castro Báez